El sisé dimarts: Parlem de les emocions

 

Bon dia, bona tarda o bona nit, segons quan em lliges.

Hem llegit el sisé capítol del llibre, i he de dir que més que parlar d'emocions, fa que les vives i t'ensenya a portar-les ''fins al final'', com diu Morrie. Parla d'això perquè comença a viure en primera persona la seua pròpia decadència, i cada vegada sent més temor a la mort. Per això comença a intentar deslligar-se de les emocions negatives que li impedixen seguir en peu. 

Ell assegura que d'aquesta manera, vivint la tristesa i ansietat fins al final, serà capaç de deixar anar i sobretot de suportar d'una manera sana la por i temor que li inunda.

Morrie cita al budisme; 

<<no t'aferres a les coses, perquè tot és impermanent>>

Procedix a explicar que deslligar-se no és evadir estos sentiments. El desagafe consistix a sentir tot al màxim, en la seua profunditat, deixar que l'emoció penetre en tu per complet per a ser així capaç de deixar-la. Parla de la por com a barrera, ja que si contens les emocions i no et permets portar-les fins al final, mai seràs capaç de deslligar-te, estaràs massa ocupat amb la teua por. 

Por al dolor, a la pèrdua, a la mort, a la vulnerabilitat de compartir la teua vida amb una altra persona. Massa aterrit per a permetre't viure la vida. 

És llavors quan et submergixes en l'emocions, vivint-les de manera plena. Així saps el que és el dolor, i què és l'amor. Saps el que és perdre i perdre't. Només ací pots identificar l'emoció i dir-te a tu mateix ''Ja he viscut això, sé el que sentisc en este instant, i necessite deslligar-me d'això un segon''. 

I és que només quan aprens a morir, aprens a viure. Avançar i acceptar el procés del duel de totes les situacions de la teua vida, des d'una perspectiva d'acceptació, et permetrà poder viure al màxim.

Pense que és una bona tècnica per a reduir l'ansietat i por quotidiana, però no crec que siga bo implementar-ho com a estil de vida. Avançar el dolent que ens pot passar és contraproduent en la majoria dels casos. Encara així, el problema no residix ací, residix en la incapacitat de no saber el que estem sentint i en com podem focalitzar-ho perquè siga una cosa satisfactòria. 

Personalment pense que és molt difícil de realitzar però val molt la pena intentar-ho i és la clau per a tindre relacions socials gratificants, i per a mantindre una bona relació amb nosaltres mateixos també. 

No hi ha res més essencial que saber el que sentim, i ser capaços de mantindre-ho a ratlla sense que córrega el pànic. Encara que he de dir que a mi encara em costa, em reconforta que com tot en la vida puc millorar-ho, i que demà seré millor que hui. 

Molaria que et replantejares què has estat sentint últimament, sobretot el negatiu, i que et permetes una estoneta per a identificar-ho i deixar-ho estar, perquè t'adones que res d'això t'amenaça directament i que podràs portar-ho sense problema. Tu eres la teua major fortalesa :)

Moltes gràcies per haver arribat fins ací. 

Morrie Schwartz