El huité dimarts; parlem del diner

Bon dia, bona tarda o bona nit, segons quan em lliges.

Hem llegit el nové dimarts d'un dimarts amb el meu vell professor, on Morrie compta com prescindeix dels diners i com li resta eixe valor volàtil que poseeix aquest. 

La veritat és que jo considere que hi ha poques coses realment essencials que es guanyen amb diners. Menjar, una casa (si es que vols una), enssers... el que passa es que sorgixen necessitats complementàries de les quals pots prescindir perfectament, però que si ho fas baixaràs així la teva qualitat de vida. 

Vull dir, puc prescindir perfectament del club de voleibol, del mòbil, de les dades, del internet, del meu piano, de la meua roba... Puc prescindir de tot però mai seré la mateixa, perquè la meua necessitat de pertinença, d'oci, de voler satisfer eixes necessitats secundàries no estarà coberta i aixó ja em crea més necessitats. 

I és que, parlant des de la perspectiva d'una persona a la que mai l'hi han sobrat els diners, puc dir que fan falta per a tot. Vindrà el típic ricatxó que té la nevera plena, i la casa amb tot tipus de luxes, i dirà ''el diner no compra la felicitat''... i jo li diré <<Ja, és fàcil dir-ho quan sobra>>. El diner no compra la felicitat, però augmenta en un 90% la teua qualitat de vida, estic segura d'això. No et donarà nòvio, ni relacions de qualitat. Mai et donarà una bona família, ni amics de veritat. Això t'ho guanyes tu, però viviria més a gust sense amics, sense parella, sense família amb diners, que sense ells. Eixe és el meu punt. 

Es obvi que si em pregunten ''amics/família/ parella o diners'' eliminaria els diners. És essencial però hi ha que vore-lo com el que és, una moneda de canvi. Hi ha molts estils de vida que prescindixen d'ells. De fet, a mi m'agradaria un muntó viure a la meua pròpia casa al camp, amb els meus animalets, els meus cultius... i vivir d'això. Però ho pense bé i encara així hauria de pagar llum, aigua, menjar... per a tot ho necessites.

També em pareix absurdament ridícul passar un 75% de nostra vida, des dels 3 anys de vida estudiant, per a trobar un bon treball, i passar-ho treballant per a guanyar diners. A vegades ho pense i dic; com pot ser que passes més temps fora de la teva vida que dins d'ella. No pot ser. Per a mi sona com una clara distòpia que tots em normalitzat. 

El últim que vaig comprar, per exemple, va ser una coca-cola, de la que podria haver-hi prescindit. La penúltima, els regals de Nadal (tradició capitalista). I els meus pròxims gastos els tinc inclòs planejats per a saber quants diners vaig a tindre aquestos mesos per a saber quant vaig a estalviar e invertir en oci i temps lliure...

Però com bé diu Morrie en aquest capítol, les coses materials no poden servir de substitut ni de l'amor, ni de la tendresa... no hi ha diners que et paguen l'amor que necessites. Pagar per amor només et farà sentir més buit, i com més diners tingues més interessats sentiràs als altres.

I és que les coses materials poden proporcionar comoditat i plaer temporal, però no poden substituir l'amor genuí i la tendresa veritable que compartim amb altres persones. L'amor i l'afecte són experiències emocionals profundes que van més enllà del material i es basen en la connexió, l'empatia i el suport mutu. No importa quantes possessions materials tinguem, mai poden omplir el buit emocional que només pot ser omplert per relacions significatives i autèntiques.

Morrie compta que el mateix dia que va saber que tenia una malaltia terminal, va acabar el seu interès pel poder adquisitiu. Quan ens enfrontem a la nostra pròpia mortalitat, moltes vegades ens adonem de la fugacitat i insignificància que poden tenir les preocupacions materials en comparació amb les relacions interpersonals, el sentit de la vida i la connexió amb els altres. En aquests moments, l'interès pel poder adquisitiu sovint cedeix a la necessitat de trobar sentit, pau interior i connexió emocional amb els nostres éssers estimats. És un recordatori poderós que la veritable riquesa resideix en les relacions i les experiències significatives, més que en l'acumulació de béns materials.

Moltes gràcies per haver arribat fins ací. Ens veiem al mateix lloc el dimarts que ve :)