El primer dimarts: Parlem del món

 Bon dia, bona tarda o bona nit, segons quan em lliges.

Soc Nicol, ja em coneixes. Em trobe altre dimarts a la mateixa situació que fa uns quants.

Seguim llegint a classe ''Un dimarts amb el meu vell professor'' i avui hem llegit el capítol de <<El primer dimarts. Parlem del món>>, on Mitch parla una mica de les experiències que ha tingut amb Morrie. El capítol comença describint l'aspecte de Morrie, compta com està tot atrofiat per la enfermetat, i continua dient que l'hi ha tret menjar de l'aeroport com a detall.

Vull parlar d'això i d'altres coses també, aprofundint al tema i aprofitant que entre a l'aspecte filosòfic.

¿Per què regalem menjar com a detall?

Anava a aprofundir en el fet de que el regal siga menjar, però la veritat es que vaig a generalitzar i vaig a parlar de per què regalem. Personalment pense que regalar té una part molt important que consisteix en fer feliç i satisfer els dessitjos i necessitats d'una persona a la que estimes. Però encara de que la màgia de fer un regal sigui eixa, crec que si el regal que fas no et satisfà a tu no voldràs donar-ho. ¿Per què li donaria un regal a una persona que no estime, fora del meu circle, fora de les meues persones de confiança? No té màgia, sols et quedes esperant la reacció de l'altre. Et transmet ansietat perquè com no saps si l'agradarà o no, t'agobies. No estic a favor de tradicions com l'amic invisible. 

L'any passat em van regalar a aquest 3 monedes de xocolata d'eixes que venen a un paquet de 10 al menys. Sí, 3. No sé on estava el rest però vaig fer com que em va agradar. ¿La gràcia? La meua intolerància a la lactosa. 

Això comprova la meva teoria de que els regals no s'han de fer si no tens bona relació amb una persona i encara menys si no la coneixes. 

Es suma el fet de que el vertader plaer és el de donar i no el de rebre. Donar reforça els nostres sentiments per les persones que estimem i ens sentim més afectius i, sobre tot, més efectius. La Universitat de Virgínia Commonwealth va fer un estudi de l'efecte psicològic de donar analitzant els regals de amos a les seues mascotes, perquè com els animals no tenen la capacitat de raonar què és un regal, està el tema de per què li donaries un regal a algú (en aquest cas una mascota) que no va a tindre reacció ni et va a agraïr el regal. 

És ací on entra l'art de donar per la nostra pròpia satisfacció de veure que ens hem preocupat desinteressadament pel fet de fer feliç.

<<La dependència és quan et netegen el cul>>.

 Tal qual, jo crec que la frase ho diu tot. Naixem, i amb hores de vida em de ser assistits perquè evidentment no som capaços de fer-ho pel nostre compte. Però es que creixes, i amb 80 anys o inclos avans has de tornar a aqueixa etapa remota de la teva vida. Jo crec que per això costa tant acceptar coses que impliquen que t'ajuden, perquè (parle de manera genèrica) costa pensar que portes tota la vida lluitant per eixa autonomia i que cada vegada t'aproximes més a la tomba que a la cuna. Crec que això et fa també replantear la mort 

<<L'amor és l'únic acte racional>>. He pensat una mica en aquesta frase i m'he estat replantetjant el per què. ¿Realment és un acte de raó? Crec que a vegades et lleva aquesta capacitat, he escoltat moltes vegades la frase de ''faria qualsevol cosa per tu''. També hem de pensar que no tries de qui t'enamores, simplement sorgeix. 

També he pensat totalment el contrari. Com a humans, creem el concepte de l'amor. El nostre amor és racional perquè llevant tots els processos anomenats avans, el fet d'estimar es porta eixa part animal de l'instint reproductiu i passes a estimar a una sola persona. L'amor és més que un sentiment. No ve y s'en va, perquè sinò seria tan sols atracció física, i quan tu estimes a una persona, encara que saps que segur que hi ha algú amb millors qualitats físiques que aquesta, t'en quedes amb la que tu vols, i no per aquesta qualitat física de la que parle (que també).

En poques paraules, l'amor és una forma d'altruisme vertader. Això és l'antítesis fulminant del instint de supervivència animal, ja que els impulsos naturals obeeixen a l'egoisme per la necessitat de subsistir. L'amor no espera res a canvi i dona a canvi tot. 

Això és tot per hui. He elegit aquests temes perquè he estat replantejant-me últimament això de la mort i la relació que té amb la dependència. L'amor també em toca de prop perquè tinc parella des de fa 5 anys. Em remonte al inici i em pose a pensar en quan va sorgir aqueix sentiment que encara remana. 

Gràcies per arribar fins ací i per la teua atenció. Espere que t'hagi agradat el blog d'ahui :)

Ens veiem el dimarts que ve.