Bon dia, bona tarda o bona nit, segons quan em lliges.
Ahui, 28 de novembre em llegit el quart capítol del llibre, que és una mica més filosòfic que el que em llegit fins ara.
El capítol comença fort, amb Morrie dient:
<<Tothom sap que va a morir, però no se'l creu>>
I continua explicant que si fos així, feriem les coses d'altra manera. Que saber que vas a morir i estar preparat en qualsevol moment és el millor. Així, pots arribar a estar vertaderament més compromès a la teva vida mentre la vius.
La seva tècnica és preguntar-se cada dia si és avui el dia que marxa, si està preparat, si ha fet tot el que volia fer i si és qui vol ser.
Personalment em pareix una manera de viure impressionant, i crec que ho posaré en pràctica. Vivim molt tranquils però en l'aspecte de que deixem passar els dies com si no passara res (que és veritat), però em d'aprofitar l'ocasió al màxim i disfrutar el procés.
Perquè és això, neixes, creixes i mors. El procés acaba el dia en que mors. La teva existència no té efecte al món, però des del meu punt de vista vull fer feliç als meus éssers estimats, i disfrutar-ho perquè sé que és recíproc, i que he sigut tota la meua vida qui he volgut ser.
Incorporaré al meu dia a dia les seves preguntes, sobre tot la de si he fet tot el que volia i si soc qui vull ser.
I ja llevant què faré mentre visc, vull parlar què és la mort per a mi i de totes eixes coses transversals que acompanyen aquest tema tant interessant.
No soc una persona que aprofundeix massa a l'hora de parlar de la mort. He viscut el duel vàries vegades però mai m'ha afectat profundament, encara que estime amb tot el meu cor mai he sigut capaç de plorar a l'hora de despedir-me.
Pot ser que eixa sigui la meua manera de viurer-lo, o potser que com a defensa personal bloquege eixes emocions.
Crec que no m'importa perquè per a mi el que importa és el que fas quan la persona encara viu. Aleshores em quede amb tot el que he fet en vida, de res serveix donar flors i arrepentir-se quan ja s'ha anat. Personalment no vull a ningú que no hagi estat present a la meua vida al meu funeral, van tindre la seua oportunitat i em pareix una falta de respecte despedir algú quan mai t'ha interessat si estava bé o no. És molt hipòcrita.
També he pensat alguna vegada què hi ha després de la mort. Somie molt amb la possibilitat de reencarnar una vegada mors. No entra en el meu cap que sols mors i ja no existeixes més, no té sentit per a mi, encara que ho tinc acceptat perquè les teories eixes són molt espirituals i jo soc molt científica.
Hi ha una teoria molt xula que és diu ''La teoria de l'ou''. Adjunte un video per si vols mirar-ho.
Sols imagina que tu sigues l'únic ésser humà existent en el planeta que ha reencarnat en múltiples vides i èpoques de la història.
Moltes gràcies per la teva atenció. Ens veiem el dimarts que ve :)
