Bon dia, bona tarda o bona nit, depenent de quan em lliges.
Soc Nicol Soria, estudiant de 2n d'atenció a la dependència. Em trobe un dimarts 17 d'octubre de 2023 a l'IES Jordi de Sant Jordi, a l'aula d'ordinadors fent aquest blog com a treball per a l'assignatura de Teleassistència.
Us conte on estic perquè Fer, el nostre professor, ens ha posat la tasca de fer un blog cada dimarts que lliscam un llibre que es diu ''Martes con mi viejo profesor'', i ho llegim ací.
Avui hem arribat fins al cinquè capítol, ''El audiovisual'', però no hem arribat a començar-ho, l'hem deixat ahí. Abans d'aquest hem llegit els anteriors, que són ''Agradecimientos'', ''El plan de estudios'', ''El programa de la asignatura'' i ''El alumno''.
El llibre ha començat amb un missatge especial de l'escriptor, Mitch Albom, agraint-li a totes les persones que han fet que escriure el llibre no hi haja sigut massa pesat. Ha continuat explicant la situació en la qual es trobava el seu professor de Sociologia, Morrie Schwartz.
Ens conta com Morrie es troba cada vegada pitjor i així decideix anar al metge, on li fan una sèrie de proves i li diagnostiquen ELA.
Pel que he pogut veure, fa un petit resumen del que va ser la vida de Morrie i com ho va viure ell, i després se centra en especificar a les distintes xerrades amb ell els dimarts a la tarda. Tot i així, és el que he pogut deduir per com avança la trama, però no ho sé segur si serà així.
Avança la història dient que no va complir el que li va dir a Morrie, que es posarien en contacte. Redacta la seua primera experiència en contacte amb el fracàs, després de no triomfar com a pianista.
Després diu que tot fa un gir i es torna molt exitós com a periodista de persones que sí que han aconseguit la fama. Encara amb moments molt bons, parla també del seu primer contacte amb la mort perquè el seu oncle mor d'un càncer de pàncrees.
Conta com viu la seva vida al màxim per por a que la seva existència sigui truncada de sobte com la del seu oncle, cosa que fa que es deixe de preocupar de coses prioritàries, com la seva parella.
Tot i amb eixa vida tant esvalotada, ens conta que a vegades seguia pensant en el seu vell professor, Morrie. Així és com acaba el quart capítol, ''El alumno''.
He de dir que m'està agradant la lectura, fa molt de temps que no hi tenia ganes de seguir amb un llibre per averiguar què passa després. Últimament, el pensament de començar un llibre nou passa molt pel meu cap, així que crec que esta és la meua oportunitat de recuperar un vell hobbie.
No tinc res més a dir, espere que us haja agradat el blog d'avui, i m'agradaria veure-vos el dimarts que ve al mateix lloc.
Gràcies per la vostra atenció,
Nicol.
